VACÍO LEGAL "PLOMO vs ACERO" -2007- (Ciegollevo/Grau.)

01. EL ÁRBOL DEL OLVIDO

01. AHAZTE ZUHAITZA

01. L'ARBRE DE L'OBLIT

Cuando los campos amarillos ennegrecen,

por la puerta que mira al mundo puedo ver

que la gente, que camina lentamente

mirándome en los ojos, preguntando... respondo...

 

Que ayer te fuiste diciendo que ibas a volver

por el camino por el que te marchaste ayer,

por el camino por el que vuelven los que marchan,

por el camino que los que marchan no sabes si van a volver.

 

Cuando regreses, si lo haces, las hojas habrán caído

y tal vez mi corazón con ellas.

Ya no importará!, ya no importará por que....

por que el vera-No hace florecer el árbol del olvido.

 

Que ayer te fuiste diciendo que ibas a volver

por el camino por el que te marchaste ayer,

por el camino por el que vuelven los que marchan,

por el camino que los que marchan no sabes si van a volver.

Mendi horiak beltzen direnean,

Mundura begiratzen duen atetik

Jendea astiro ibiltzen, ikus dezaket

nire begiak begiratzen, galdetzen… erantzuten dut…

 

Atzo itzuliko zinela joan zinen

Atzo joan zinen bidetik,

Itzultzen direnek datozen bidetik,

Doazenek eta ez dakizun itzuliko diren bidetik.

 

Itzul zaitezenean, izangoan, orriak erori izango dira

eta agian nire bihotza haiekin

Jadanik ez du axola izango!, zergatik .....

udak ez duelako ahazte Zuhaitza loratzen

 

Atzo itzuliko zinela joan zinelako

Atzo joan zinen bidetik,

Doazenek itzultzen diren bidetik,

Doazenek eta ez dakizun itzuliko diren bidetik.

Quan els camps grocs ennegreixen,
per la porta que mira al món puc veure
que la gent, que camina lentament
mirant-me en els ulls, preguntant... responc...
 

Que ahir et vas anar dient que anaves a tornar
pel camí pel qual et vas marxar ahir,
pel camí pel qual tornen els quals marxen,
pel camí que els quals marxen no saps si van a tornar.
 

Quan tornis, si ho fas, les fulles hauran caigut
i tal vegada el meu cor amb elles.
Ja no importarà!, ja no importarà per que....
per que l'estiu fa florir l'arbre de l'oblit.
 

Que ahir et vas anar dient que anaves a tornar
pel camí pel qual et vas marxar ahir,
pel camí pel qual tornen els quals marxen,
pel camí que els quals marxen no saps si van a tornar.

02. NO, EZ, NO

02. EZ, EZ, EZ

02. NO, EZ, NO

Hacía tanto tiempo que no hablaba solo

que había olvidado mi propia voz.

Había olvidado mi propio lenguaje,

había olvidado quien era yo.

 

Y si por tu tiranía una pluma ha de decir,

no seré yo el culpable de lo que tengáis que oír.

 

Quién es el que abre las brechas

entre pueblos y lenguajes,

entre gentes y paisajes,

entre esclavos del mismo señor.

 

Quién es el que miente a tu mente,

el que roba y no es consciente

del daño que generará  cuando en tierra de paz

semilla de odio venga y siembre.

 

No, no, no, que el enemigo no voy a ser yo.

No, no, no, que el enemigo no voy a ser yo.

Voy a ser el retroceso de tu fuerza,

la herida abierta que te provocas al disparar.

 

Quién es quien distorsiona las ideas

y amnesia las cabezas,

construye y cierra puertas

y pinta la palabra de otro color.

 

No, no, no, que el enemigo no voy a ser yo.

No, no, no, que el enemigo no voy a ser yo.

Voy ha ser el invierno ruso

que impedirá que tu plan siga su curso,

impedirá, aunque me mientas, avanzar.

 

No, no, no, que el enemigo no voy a ser yo.

No, no, no, que el enemigo no voy a ser yo.

 

Ez. Ez. Ez.

Honenbeste ez nuela bakarrik hitzegiten
nire ahots bera ahaztu nuela.
Neure hizkuntza ahaztu nuen,
Ni nor nintzen ahaztu nuen.

 

Eta zure tiraniagatik luma batek esan behar izan badu,
Ni ez naiz izango entzun beharko duzunen erruduna

 

Nork da bretxak irekitzen dituenak
Hizkuntza eta herri artean,
Paisaia eta jende artean,
Jaun berearen esklabuen artean.

Nor da zure buruari gezurrak esaten dizkiona,
Lapurtzen duena eta kontzientea ez dena
Sortuko duen kaltea, bakearen lurran
gorrotoaren hazia etorri eta erein dezan.

 

Ez, ez, ez, etsaia ni ez naizela izango.
Ez, ez, ez, etsaia ni ez naizela izango.
Zure indarraren atzerapena izando naiz,
tiro egitean eragiten zaren zauri irekia.

 

Nor da ideiak distortsionatzen dituena
eta buruak amnesiatzen,
Ateak eraiki eta ixten ditu
Eta beste kolorez hitzak pintatzen du.

 

Ez, ez, ez, etsaia ni ez naizela izango.
Ez, ez, ez, etsaia ni ez naizela izango.
errusiar negua izango naiz
zure planak galarazten duena,
aurrera egitea galaraziko du, zu gezurra esan arren

 

Ez, ez, ez, etsaia ni ez naizela izango.

Ez, ez, ez, etsaia ni ez naizela izango.

 

Ez,Ez, Ez….

Feia tant temps que no parlava solament

que havia oblidat la meva pròpia veu.

Havia oblidat el meu propi llenguatge,

havia oblidat qui era jo.

 

I si per la teva tirania una ploma ha de dir,

no seré jo el culpable del que hàgiu d'escoltar.

 

Qui és el qual obre les bretxes

entre pobles i llenguatges,

entre gents i paisatges,

entre esclaus del mateix senyor.

 

Qui és el qual menteix a la teva ment,

el qual roba i no és conscient

del dany que generarà  quan en terra de pau

llavor d'odi venja i sembri.

 

No, no, no, que l'enemic no vaig a ser jo.

No, no, no, que l'enemic no vaig a ser jo.

Vaig a ser la reculada de la teva força,

la ferida oberta que et provoques al disparar.

 

Qui és qui distorsiona les idees

i amnèsia els caps,

construeix i tanca portes

i pinta la paraula d'un altre color.

 

No, no, no, que l'enemic no vaig a ser jo.

No, no, no, que l'enemic no vaig a ser jo.

Vaig ha ser l'hivern rus

que impedirà que el teu pla segueixi el seu curs,

impedirà, encara que em menteixis, avançar.

 

No, no, no, que l'enemic no vaig a ser jo.

No, no, no, que l'enemic no vaig a ser jo.

 

Ez. Ez. Ez.

03. QUIERO MORIR

03. HIL NAHI DUT

03. VULL MORIR

Quiero dormir hasta que pase todo

despertar mañana sin saber nada.

Quiero morir hasta que cambie todo,

resucitar mañana sin saber nada.

 

Quiero morir hasta que cambie todo

despertar mañana sin saber nada.

Vomitar todo lo que llevo dentro

y que nunca debí guardar.

 

Hoy vuelvo a pensar,

mañana ha de ser, otro día distinto, 

para volver de nuevo a empezar,

de nuevo otra vez….

de nuevo otra vez…

quiero aprender.

 

Saber parar a tiempo…

Morir para aprender.

Guztia iragan orduko lo egin nahi dut
ezer ez jakin gabe bihar esnatzea.
guztia aldatu arte hil nahi dut,
ezer ez jakin gabe bihar piztea.

 

Guztia iragan orduko Lo egin nahi dut
ezer ez jakin gabe bihar esnatzea.
Barruan daramadan guztia eta inoiz ez nuena gorde

izan behar botatzea

 

Gaur berriz pentsatzen dut,
Bihar beste egun desberdin bat izan behar du,
Berriro hasteko,
Berriro berriro
Berriro berriro
Ikasi nahi dut.

 

Garaiz gelditzen jakitea…
Ikasteko hiltzea.

Vull dormir fins que passi tot
despertar matí sense saber gens.
Vull morir fins que canviï tot,
ressuscitar matí sense saber gens.

Vull morir fins que canviï tot
despertar matí sense saber gens.
Vomitar tot el que duc dintre
i que mai vaig haver de guardar.

Avui torno a pensar,
demà ha de ser, un altre dia distint,
per a tornar de nou a començar,
de nou una altra vegada….
de nou una altra vegada…
vull aprendre.

Saber parar a temps…
Morir per a aprendre.

04. LA LETRA DE TU MENTE

04. ZURE BURUAREN LETRA

04. LA LLETRA DE LA TEVA MENT

Tienes que escuchar,

lo que siempre escucharás,

tienes que seguir buscando.

 

Tienes que mostrar,

tu ansia de acabar,

toda la letra de tu mente.

 

Siempre buscas la salida hacia el final

cuando tiene que acabar.

Pero llega el momento y te das cuenta

que en ti mismo te has vuelto a cerrar.

 

Ansiedad…..               por tenerlo.

Ansiedad…..               por  olerlo.

Ansiedad…..               por escucharlo.

Ansiedad…..               al no tenerlo.

 

Ansiedad…..               miedo,  angustia.

Ansiedad…..               terror  y  miedo.

Ansiedad…..               miedo,  angustia.

Ansiedad…..               terror  y  miedo.

 

Es la ansiedad de tu mente hasta el final.

Es la ansiedad de la gente de tu edad.

Cuando piensas que todo es perfecto

sonidos de amiga tienes que escuchar.

 

Ansiedad…..               por tenerlo.

Ansiedad…..               por  olerlo.

Ansiedad…..               por escucharlo.

Ansiedad…..               al no tenerlo.

 

Ansiedad…..               miedo,  angustia.

Ansiedad…..               terror  y  miedo.

Ansiedad…..               miedo,  angustia.

Ansiedad…..               terror  y  miedo.

 

Es la ansiedad,  la ansiedad......

Entzun behar duzu,
Beti entzungo duzuna,
Bilatzen jarraitu behar duzu.

 

Erakutsi behar duzu,
Bukatzeko irrika,
Zure buruaren letra guztia.

 

Beti bukaerantz irteera bilatzen duzu
Bukatu behar duenean.
Baina mementoa iristen da eta zure buruan berriro itxi zarela konturatzen zara
.

 

Estutasuna... Ukatzeagatik.
Estutasuna... Usain hartzeagatik.
Estutasuna... Entzuteagatik.
Estutasuna... Ez izatean.

 

Estutasuna... Beldurra, angustia.
Estutasuna... Terrorea eta beldurra.
Estutasuna... Beldurra, angustia.
Estutasuna... Terrorea eta beldurra.

 

Zure finaleraino buruaren estutasuna da.
Zure adinaren jendearen estutasuna da.
Guztia dela perfektua dela pentsatzen duzunean
Adiskidearen soinuak entzun behar dituzu.

 

Estutasuna... Ukatzeagatik.
Estutasuna... Usain hartzeagatik.
Estutasuna... Entzuteagatik.
Estutasuna... Ez izatean.

 

Estutasuna... Beldurra, angustia.
Estutasuna... Terrorea eta beldurra.
Estutasuna... Beldurra, angustia.
Estutasuna... Terrorea eta beldurra.

 

Estutasuna da, estutasuna .......

Has d'escoltar,
el que sempre escoltaràs,
has de seguir buscant.

Has de mostrar,
la teva ànsia d'acabar,
tota la lletra de la teva ment.

Sempre cerques la sortida cap al final
quan ha d'acabar.
Però arriba el moment i t'adones
que en tu mateix t'has tornat a tancar.

Ansietat….. per tenir-ho.
Ansietat….. per olorar-ho.
Ansietat….. per escoltar-ho.
Ansietat….. al no tenir-ho.

Ansietat….. por, angoixa.
Ansietat….. terror i por.
Ansietat….. por, angoixa.
Ansietat….. terror i por.

És l'ansietat de la teva ment fins al final.
És l'ansietat de la gent de la teva edat.
Quan penses que tot és perfecte
sons d'amiga has d'escoltar.

Ansietat….. per tenir-ho.
Ansietat….. per olorar-ho.
Ansietat….. per escoltar-ho.
Ansietat….. al no tenir-ho.

Ansietat….. por, angoixa.
Ansietat….. terror i por.
Ansietat….. por, angoixa.
Ansietat….. terror i por.

És l'ansietat, l'ansietat......

05. 401191

05. 401191

05. 401191

Quizás de tanto estar conmigo, me conozco demasiado.

Cruel y predecible sujeto, dura erosionable piedra de arena.

 

El pálpito de la sensación de una falsa o cierta felicidad

de volar, tan al ras, que casi toco el suelo.

 

A quién le puedo explicar

que estuve hablando con objetos fabricados por humanos.

Abro otra cerveza y pienso que no hay tardes como las de invierno.

 

Hoy quiero recordar que un día fui feliz.

Mañana quiero recordar que hoy soy feliz.

 

 

Tu pasado está en los dibujos que hacías en los libros.

Tu presente se aprecia en el aroma que desprendes.

Tu futuro se acaba desde el momento en que lo puedas imaginar.

 

Como hoy, que creo estar tocando el cielo,

el cielo que acabo de inventar,

escribiendo lo que mañana no se ha de olvidar

y tal vez proponer a la muerte un duelo.

 

 

Hoy quiero recordar que un día fui feliz.

Mañana quiero recordar que hoy soy feliz.

Y para no olvidar quiero pensar que un día por algo esto escribí.

 

Hoy quiero recordar que un día fui feliz.

Mañana quiero recordar un día fui feliz.

Y para no olvidar hoy se que una fecha hacia la izquierda siempre fui.

Neure burugaz honenbeste egoteagatik beharbada gehiegi ezagutzen naiz.
Aurresan ta krudel pertsona, harearen harri gogorra higatua.

Benetako edo faltsu zorion baten sentsazioaren bihozkada
Hegan egin izatera, arras honenbeste, ia lurzorua ukitzen dudala.

 

Nori azaldu ahal diot
Mintzatzen ari izan nintzela gizatiar objetu eginekin.
Beste garagardo bat irekitzen dut eta pentsatzen ditut ez direla neguan bezalako arratsaldeak.

 

Gaur gogoratu nahi dut egun batean zoriontsua izan nintzela.
Bihar gogoratu nahi dut gaur zoriontsua naizela.

 

Zure lehenaldia liburuetan egiten zenituen marrazkietan dago
Zure oraingoa askatzen duzun lurrinean nabarmentzen da
Zure geroa imajinatu ahal izaten duzunean bukatzen da.

 

Gaur bezala, zerua ukitzen nagoela dirudiela,
Asmatu berri dudan zerua,
Bihar ez dena ahaztu behar idazten
Eta agian heriotzari duelu bat proposatu.

 

Gaur gogoratu nahi dut egun batean zoriontsua izan nintzela.
Bihar gogoratu nahi dut gaur zoriontsua naizela.
Eta ez ahazteko zerbaitegatik egun batean hau idatzi nuela pentsatu nahi dut.

 

Gaur gogoratu nahi dut egun batean zoriontsua izan nintzela.
Bihar gogoratu nahi dut gaur zoriontsua naizela.
Eta ez ahazteko egun bat ezkerrerantz beti zoriontsua izan nintzela badakit gaur...

Potser de tant estar amb mi, em conec massa.

Cruel i predectible subjecte, dura erosionable pedra de sorra.

 

El palpit de la sensació d'una falsa o certa felicitat

de volar, tan rasant, que gairebé toco el sòl.

 

A qui li puc explicar

que vaig estar parlant amb objectes fabricats per humans.

Obro una altra cervesa i pinso que no hi ha tardes com les d'hivern.

 

Avui vull recordar que un dia vaig ser feliç.

Demà vull recordar que avui sóc feliç.

 

El teu passat està en els dibuixos que feies en els llibres.

El teu present s'aprecia en l'aroma que desprens.

El teu futur s'acaba des del moment en què el puguis imaginar.

 

Com avui, que creo estar tocant el cel,

el cel que acabo d'inventar,

escrivint el que demà no s'ha d'oblidar

i tal vegada proposar a la mort un duel.

 

Avui vull recordar que un dia vaig ser feliç.

Demà vull recordar que avui sóc feliç.

I per a no oblidar vull pensar que un dia per alguna cosa això vaig escriure.

 

Avui vull recordar que un dia vaig ser feliç.

Demà vull recordar un dia vaig ser feliç.

I per a no oblidar avui es que una data cap a l'esquerra sempre vaig ser.

 

06. DETRÁS DE TI

06. ZURE ONDOREN 06. DARRERE DE TU

Si me levanto hoy quiero saber,

cuanta distancia hay hasta ti.

Y si despierto la voy a medir,

usando el metro de mi ser.

 

Te quise tanto y mirar atrás,

parece ahora el final.

Tanto tiempo, tanto que pensar,

para tenerte que decir………..

 

Que ya no te olvido….

Que ya no te olvido….

 

Siendo mi reina cantabas tú

las palabras del final.

Y la verdad, y qué la verdad!,

aquel tiempo era real.

 

Junto a mi cuerpo supiste quitar,

lo que hay en mi  de animal.

En mi cintura, detrás de ti,

solo me queda susurrar…..

 

Que ya no te olvido….

Que ya no te olvido….

 

Quien me llevó a separarme,

quién fue el que esta brecha abrió.

 

Y aunque tú supiste esperarme

fui yo quien te traicionó.

 

Que ya no te olvido….

Que ya no te olvido….

Gaur altxatzen banaiz jakin nahi dut,
zenbat distantzia dagoen zureganaino
Eta esnatzen banaiz neurtzera noa,
nire izatearen metroa erabiliz.

 

Honenbeste nahi izan nizun eta atzera begiratzen,
Finala dirudi orain.
Honenbeste denbora, honenbeste pentsatzeko,
zuri esateko….

 

Jadanik ez naizela zutaz ahazten…
Jadanik ez naizela zutaz ahazten…

 

Nire erregina izanik zu kantatzen zenuen
Finalaren hitzak.
Eta egia, nolako egia!
Denbora hura egiazkoa zen.

 

Nire gorputzaren ondoan kentzea jakin zenuen,
Nire barneko animalia.
Nire gerrian, zure ondoren,
Xuxurlatzea bakar
rik gelditzen zait …

 

Jadanik ez naizela ahazten...
Jadanik ez naizela ahazten...

 

Nor eraman ninduen zutaz banatzera,
Nor izan zen zulo honek ireki zuena.
Eta naiz eta zuk nire zain egon
Ni izan nintzen traizio egin zuena.

 

Jadanik ez naizela ahazten...
Jadanik ez naizela ahazten...

Si m'aixeco avui vull saber,
quanta distància hi ha fins a tu.
I si despert la vaig a mesurar,
usant el metre del meu ser.

Et vaig voler tant i mirar endarrere,
sembla ara el final.
Tant temps, tant que pensar,
per a haver-te de dir………..

Que ja no t'oblido….
Que ja no t'oblido….

Sent la meva reina cantaves tu
les paraules del final.
I la veritat, i quina la veritat!,
aquell temps era real.

Al costat del meu cos vas saber llevar,
el que hi ha en el meu d'animal.
En la meva cintura, darrere de tu,
solament em queda murmurar…..

Que ja no t'oblido….
Que ja no t'oblido….

Qui em va dur a separar-me,
qui va ser el qual aquesta bretxa va obrir.

I encara que tu vas saber esperar-me
vaig ser jo qui et va trair.

Que ja no t'oblido….
Que ja no t'oblido….

07. PLOMO Vs ACERO

07. BERUN Vs ALTZAIRU

07. EMPLOMO Vs ACER

Tras el ruido de la noche has vuelto a ver amanecer.

Hoy la libertad ha pasado rozando tu tejado.

Sobrevivir unas horas y saber

que mañana quizá no haya tanta suerte.

 

Tras el sepelio diario coges tu fusil.

Tu familia está a salvo, ellos ya no te pueden ver.

Mientras no estés muerto el malo sigues siendo tú,

pero hoy has decidido que te vas a defender.

 

Hoy es el día, lanzas plomo contra acero.

Es una apuesta, a ver quien cae primero.

Es una cuenta atrás, esta llegando a cero.

Es una cuenta atrás, no es tu libertad.

  

Los ancianos ya no están, murieron al nacer.

Opresión o tortura es quien te aguarda.

Columnas de humo en el horizonte te hacen suponer

que con quién ayer hablabas  no volverás a ver.

 

Esta libertad, no es tu libertad.

Esta libertad, no es tu libertad.

Esta libertad…….    lanzas plomo contra acero.

Gauaren iskanbila ondoren egunsentia berriz ikusi duzu.
Gaur askatasuna zure teilatua urratuz pasatu da.
Ordu batzuk bizirik irautea eta jakitea

Bihar beharbada horrenbeste suerte ez dela egongo.

 

Eguneko ehorzketaren ondoren zure fusila hartzen duzu.
Zure familia salbu, haiek ezin dute zu ikusi ahal.
Hila ez edin egon, txarra zu izaten jarraitzen duzu
Baina gaur zure burua defendatzera erabaki duzu.

 

Gaur eguna da, berunezko lantzak altzairuzkoaren kontra.
Lehen erortzen dena nor den ikusteko apustu bat da,.
Atzera kontaketa bat da, zeroruntz iristen doana.
Atzera kontaketa bat da, zure libertatea ez da.

 

Gizon zaharrak jadanik ez daude, jaiotzean hil ziren.
Z
apalketa edo tortura dena zure zain dago.
Horizontean kearen zutabeek
atzo mintzatzen ari zinenarekin ez duzula berriz ikusiko antzematen dute.

 

Askatasun hau, ez da zure askatasuna.
Askatasun hau, ez da zure askatasuna.
Libertate hau, berunezko lantzak altzairuzkoaren kontra.

Després del soroll de la nit has tornat a veure clarejar.

Avui la llibertat ha passat fregant la teva teulada.

Sobreviure unes hores i saber

que demà potser no hi hagi tanta sort.

 

Després del sepeli diari agafes el teu fusell.

La teva família està a excepte, ells ja no et poden veure.

Mentre no estiguis mort el dolent segueixes sent tu,

però avui has decidit que et vas a defensar.

 

Avui és el dia, llances emplomo contra acer.

És una aposta, a veure qui cau primer.

És un compte endarrere, aquesta arribant a zero.

És un compte endarrere, no és la teva llibertat.

  

Els ancians ja no estan, van morir al néixer.

Opressió o tortura és qui t'espera.

Columnes de fum en l'horitzó et fan suposar

que amb qui ahir parlaves  no tornaràs a veure.

  

Aquesta llibertat, no és la teva llibertat.

Aquesta llibertat, no és la teva llibertat.

Aquesta llibertat…….    llances emplomo contra acer.

08. DÉJAME QUERERTE "ASÍ"

08. UTZ NAZAZU ZU "HONELA" MAITATZE

08. DEIXA´M VOLER-TE "AIXÍ"

Dime por qué  te quiero mirar,

dime por qué, bueno, me da igual.

 

Si hay ojos que nos miran, sabremos ignorar.

Dame tú mano y nos vamos, vamos a ese lugar.

 

      Déjame quererte “así”....

      Déjame quererte “así”....

      Déjame quererte...

 

Si las sábanas de tu cama me quieres enseñar,

para que no duerman solas la ropa nos va a sobrar.

 

Pero hoy no es esa noche, no es una noche igual.

Escondidos de sus ojos. Libres cuando amanezca.

 

 

Fugitivos de miradas, pensamientos, de palabras,

qué pasaría si pasase lo que tiene que pasar.

Yo no lo se,  ¿eta zu?

 

Amanezco pero no en soledad,

porque tengo tú recuerdo y tú no estás.

 

 

      Déjame quererte “así”....

      Déjame quererte “así”....

      Déjame quererte...

Ezaidazu zergatik begiratu nahi zaitut,
Zergatik , tira, berdin zait.


Begiratzen gaituzten begiak baldin badaude, kasurik ez egiten jakingo dugu.
Emaidak zure eskua eta goaze
n, goazen leku horretara.

 

Utz nazazu zu "honela“ maitatzen
Utz nazazu zu "honela“ maitatzen
Utz nazazu zu maitatzen...

 

Zure ohearen maindireek erakutsi nahi banauzu,
bakarrik lo egin ez dezaten, arropa sobran daukagu.

 

Baina gaur gau hori ez da, ez da gau berdina.
Haren begien ezkutuak. Egunsentian askeak.
 

 

Begiraden, pentsamenduen, hitzen iheslariak,
Zer pasako litzateke pasatu behar duena pasatuz gero
Ez dakit, eta zu?

 

Esnatzen naiz, bainan ez bakardadean,
Zure oroipena dudalako eta zu ez zaude.

 

Utz nazazu zu "honela“ maitatzen
Utz nazazu zu "honela“ maitatzen
Utz nazazu zu maitatzen...

Digues-me per què  et vull mirar,

digues-me per què, bé, em dóna igual.

 

Si hi ha ulls que ens miren, sabrem ignorar.

Dóna'm tu mà i ens anem, anem a aquest lloc.

 

Deixa'm voler-te “així”....

Deixa'm voler-te “així”....

Deixa'm voler-te...

 

Si els llençols del teu llit em vols ensenyar,

perquè no dormin soles la roba ens va a sobrar.

 

Però avui no és aquesta nit, no és una nit igual.

Amagats dels seus ulls. Lliures quan claregi.

 

Fugitius de mirades, pensaments, de paraules,

què passaria si passés el que ha de passar.

Jo no l'es,  ¿eta zu?

 

El clarejar però no en solitud,

perquè tinc tu record i tu no estàs.

 

Deixa'm voler-te “així”....

Deixa'm voler-te “així”....

Deixa'm voler-te...

09. MALOS DÍAS

09. EGUN TXARRAK

09. DOLENTS DIES

Yo era muy pequeño, desde ahí yo ya veía

que aquel no era normal, aguantando malos días

Si los buenos lo eran más, aun así yo iba creciendo,

soportando lo que era de esperar, poco a poco iba creciendo.

 

Y lo entendía más y más, pero cuanto mas crecía

yo más lo entendía. Pero toda esta movida

Crecía más y más.

Crecía más y más.

Crecía más y más...

 

No pidáis la paz, dejad que prosiga.

Ya te darás cuenta que tú también lo harás.

No pidáis la paz, dejad que prosiga

Y esa es la rutina que pasa día a día.

 

Ya te lo advertí,

y ahora el ogro lo eres tú.

Tú nunca rectifiques y nunca digas no.

Tienes miles de salidas pero tú ahora no las ves.

Cogiste la peor por coger opción de todos.

Y ahora dormido ves la realidad.

La realidad que quedó atrás.

Y ahora dormido ves la realidad.

La realidad que quedó atrás.

 

No pidáis la paz, dejad que prosiga.

Ya te darás cuenta que tú también lo harás.

No pidáis la paz, dejad que prosiga.

Esa es la rutina que pasa día a día.

Ni oso txikia nintzen, jadanik ikusten nuen hura normala ez zela, egun txarrak eusten
Onak hobeagoak baziren, hala ere ni hazten nihoan,
Izatera zihoazena jasatzen, pixkanaka hazten nihoan.

 

Gero eta gehiago ulertzen nuen, baina haundiagoa izanez gero, hobeto ulertzen nuen. Bainan mugida guzti hau
Gero eta gehiago hazten zen.

Gero eta gehiago hazten zen.

Gero eta gehiago hazten zen…

 

Bakea ez ezazue eskatu, utz ezazue jarrai dezan.
Jadanik antzemango duzu zuk ere egingo duzula.
Bakea ez ezazue eskatu, utz ezazue jarrai dezan
Eta hori egunero pasatzen den errutina da.

 

Jadanik aholkatu nizun,
Eta orain ogroa zu zara.
Inoiz ez ezazu zuzendu eta inoiz ez ezazu  esan.
Mila sarrera dituzubainan orain ez dituzu ikusten.
Txarragoa hartu zenuen guztien aukera hartzeko.
Eta orain lokartura, errealitatea ikusten duzu.
Errealitatea atzean gelditu zen.
Eta orain lokartura, errealitatea ikusten duzu.
Errealitatea atzean gelditu zen.

 

Ez ezazue bakea eskatu, utz ezazue jarrai dezan.
Jadanik antzemango duzu zuk ere egingo duzula.
Bakea ez ezazue eskatu, utz ezazue jarrai dezan
Eta hori egunero pasatzen den errutina da.

Jo era molt petit, des d'aquí jo ja veia

que aquell no era normal, aguantant mals dies

Si els bons l'eren més, així i tot jo anava creixent,

suportant el que era d'esperar, poc a poc anava creixent.

 

I ho entenia més i més, però quant mes creixia

jo més ho entenia. Però tota aquesta moguda

Creixia més i més.

Creixia més i més.

Creixia més i més...

 

No demaneu la pau, deixeu que prossegueixi.

Ja t'adonaràs que tu també ho faràs.

No demaneu la pau, deixeu que prossegueixi

I aquesta és la rutina que passa dia a dia.

 

Ja t'ho vaig advertir,

i ara el ogre l'ets tu.

Tu mai rectifiquis i mai diguis no.

Tens milers de sortides però tu ara no les veus.

Vas agafar la pitjor per agafar opció de tots.

I ara dormit veus la realitat.

La realitat que va quedar endarrere.

I ara dormit veus la realitat.

La realitat que va quedar endarrere.

 

No demaneu la pau, deixeu que prossegueixi.

Ja t'adonaràs que tu també ho faràs.

No demaneu la pau, deixeu que prossegueixi.

Aquesta és la rutina que passa dia a dia.

10. MIERDA PA´TI

10. NEURE BAITAN KAKA

10. MERDA PER A TU

Quién coño ha dicho: aquí todxs somos iguales,

quién coño ha dicho:  aquí todxs podemos opinar.

Espera, que se me ha caído la muela de reírme,

dios, atrevida es la estupidez, atrevida es la ignorancia.

 

Me cago yo en vuestros bienes,

en vuestro piso, en los cilindros y en tus genes,

en vuestro voto, la conciencia, ideas que no tienes,

en lxs idiotas de tus hijxs que ya se a quien se parecen.

 

Tu anillo de casadx te lo metes por el culo

que seguro da más placer que a quien representa.

Curritx de la vida…

gana pasta y aparenta  lo que diga tu parientx.

 

Buena mierda de vida has elegido.

Buena mierda ¿y piensas que da envidia?

Buena mierda, yo solo te digo

buena mierda que ese no es mi problema.

 

Mierda pa´todxs que comen la mierda que se ha inventado para

registrar tus sentimientos, para sacarte los cuartos.

Por ahí no paso, que cuando el amor se firma en un papel,

ya no es amor, es una forma de poder.

 

A ver quién  se ríe cuando yo esté,

regando las malvas que me sembré.

Como yo fui pobre ahora no tengo deudas.

Me muero cuando quiero y no me tratan de usted.

 

Idiota por tu parte es el pensar

que tu y yo estamos al mismo lado de la libertad.

Los cojones comerás cuando te enteres

lo bueno solo está para el que sabe luchar.

 

Buena mierda de vida has elegido...

Arranopola nork esan du: hemen guztiak berdinak gara,
Arranopola nork esan du: hemen guztiek iritzi eman ahal dugu.
Zain egon, hagina barre egiteagatik erori zaidala,
Jainkoa, ergelkeria ausarta da, ezjakintasuna ausarta da.

 

Zuen ongiengan kaka egiten naiz,
Zuen pisuan, zilindroetan eta zure geneetan,
Zuen botoan, kontzientzia, ez duzun ideiak,
Zure semeetan noren antza duten jadanik dakidala.

 

Zure ezkontza eraztuna ipurditik sartzen duzu
Zihur irudikatzen duena baino plazer gehiago ematen duela.
Biziaren lantxoa?
Dirua irabazi eta zure andrea esan dezana itxura egizu.

 

Bizitza kaka ona hautatu duzu.
Kaka ona, eta inbidia ematen duela pentsatzen duzu?
Kaka ona, nik bakarrIK esaten dizut
Kaka ona nire arazoa ez dela.

 

Kaka bere sentimenduak miatzeko inbentatu duten kaka jaten dutenentzat zuri laurdenak ateratzeko.
Hortik ez naiz pastasen, maitasuna paper batean sinatzen denean,
Maitasuna ez dela, boterearen forma bat baizik.

 

Ea nor egiten duen barre ni ez egon dadinean,
Erein nituen malbak ureztatzen.
Pobrea izan nintzenez zorrik ez ditut orain.
Hiltzen naiz nahi dudanean eta ez naute hikaz tratatzen.

 

Zure partetik memeloa da pentsatzea
Zuk eta biok askatasunaren alde berean gaudela.
Potroak jango dituzu konturatzen zaitezenean ona borrokatzen dakienarentzako bakarrik dagoela.

 

Bizitza kaka ona hautatu duzu...

Qui cony ha dit: aquí tots som iguals,

qui cony ha dit:  aquí tots podem opinar.

Espera, que m'ha caigut la mola de riure'm,

déu, atrevida és l'estupidesa, atrevida és la ignorància.

 

Em cago jo en els vostres béns,

en el vostre pis, en els cilindres i en els teus gens,

en el vostre vot, la consciència, idees que no tens,

en els idiotes dels teus fills que ja s'a qui se semblen.

 

El teu anell de casat t'ho fiques pel cul

que segur dóna més plaer que a qui representa.

Currito de la vida…

guanya pasta i aparenta  el que digui la teva parient.

 

Bona merda de vida has triat.

Bona merda i penses que dóna enveja?

Bona merda, jo solament et dic

bona merda que aquest no és el meu problema.

 

Merda per a tots els quals mengen la merda que s'ha inventat per a

registrar els teus sentiments, per a treure't les cambres.

Per aquí no pas, que quan l'amor se signa en un paper,

ja no és amor, és una forma de poder.

 

A veure qui  riu quan jo estigui,

regant les malves que em vaig sembrar.

Com jo vaig ser pobre ara no tinc deutes.

Em moro quan vull i no em tracten de vostè.

 

Idiota per la teva part és el pensar

que el teu i jo estem al mateix costat de la llibertat.

Els collons menjaràs quan t'assabentis

el bé solament està per al qual sap lluitar.

 

Bona merda de vida has triat...

11. LA, LA, LA...

11. LA, LA, LA...

11. LA, LA, LA...

Hoy no me puedo levantar

Tengo la panza a reventar

Repleto de comida basura

Pido a gritos la sepultura.

 

Tengo un carro superdeportivo

Todas las mujeres quieren estar conmigo.

Tengo repleta de birras la nevera

y un par de gramos en la cartera.

 

Llevo a la oreja el móvil cosido.

Todo el mundo quiere ser mi amigo.

Pisando cabezas asciendo en mi trabajo

y todavía dicen que soy un tío majo.

 

Hoy no me puedo levantar

Mi vida es un decorado de feria.

Un circo absurdo, un circo una tragedia.

Hoy no me puedo levantar...

 

...por eso me río.

Hoy no me siento humano porque estoy Vacío.

Hoy no me puedo levantar

Por eso me río.

Hoy no me siento humano porque estoy Vacío.

Gaur ezin naiz altxatu
Pontza dut lehertzera
Zabor jatekoaren erabat betea
Hilobia premia dut.

 

Kiroletako super karro bat dut
Emakume guztiak nirekin egon nahi dira.
Erabat betea dut garagardoz hozkailua
Eta gramoen pare batean poltsan

 

Belarriari daramat joste higikorra.
Denak nire adiskidea izan nahi du.
Buruak zapaltzen igotzen naiz nire lanean 
Eta oraindik esaten dute mutiko Bator bar naizela.

 

Gaur ezin naiz altxatu
Nire bizia feria dekoratu bat da.
Zirku zentzugabe bat, tragedia bat zirku bat.
Gaur ezin naiz altxatu

 

…eta horregatik barrez lehertzen naiz.
Gaur gizatiarra ez naiz sentitzen beteta nagoelako.
Gaur ezin naiz altxatu ahal
Nire burua ibaia hori.
Gaur gizatiarra ez naiz jartzen nagoelako Amildegia.

Avui no em puc aixecar

Tinc la panxa a rebentar

Replet de menjada escombraries

Demano a crits la sepultura.

 

Tinc un carro super-esportiu.

Totes les dones volen estar amb mi.

Tinc repleta de birras la nevera

i un parell de grams en la cartera.

 

Porto a l'orella el mòbil cosit.

Tot el món vol ser el meu amic.

Trepitjant caps ascendeixo en el meu treball

i encara diuen que sóc un oncle gentil.

 

Avui no em puc aixecar

La meva vida és un decorat de fira.

Un circ absurd, un circ una tragèdia.

Avui no em puc aixecar...

 

...per això ric.

Avui no em sento humà perquè estic Buit.

Avui no em puc aixecar

Per això ric.

Avui no em sento humà perquè estic Buit.

TRADUCCIÓN: IZASKUN "TXAKUN"